La història de na Lúa després d’Arimunani
Hi ha preguntes que moltes famílies es fan quan coneixen una escola que treballa des d’una mirada més respectuosa, vivencial i personalitzada: com conviuen l’educació respectuosa i el nivell acadèmic?
Tendrà el meu fill o la meva filla el nivell acadèmic suficient si després canvia de centre?
Sabrà adaptar-se a una metodologia més tradicional?
Estarà preparat o preparada per als exàmens, els horaris fixos i el ritme de Secundària?
La història de na Lúa i la seva família forma part d’El Far, el nostre espai per compartir experiències que inspiren el camí de l’educació. Una història que ens ajuda a entendre que respectar la individualitat de cada infant també és una manera de construir una base acadèmica sòlida.
Na Lúa va arribar a Arimunani en el darrer cicle de Primària, on va cursar cinquè i sisè. La seva família va conèixer Arimunani gairebé per casualitat, arran de la participació del seu pare en la construcció de l’edifici. Primer va arribar l’espai; després, el descobriment d’una proposta educativa amb la qual varen connectar des del primer moment. Després d’una entrevista amb en Juanma, ho varen tenir clar: en només una setmana, na Lúa va deixar l’escola on anava per començar una nova etapa a Arimunani.
La principal preocupació de la família era social, més que acadèmica. Na Lúa venia d’un altre centre, tenia el seu grup d’amistats i tota una vida construïda allà. Així i tot, l’adaptació va ser molt més senzilla i àgil del que esperaven.
L’ambient familiar de l’escola, la proximitat de l’equip i la relació directa amb les persones que formen part d’Arimunani varen fer que tant ella com la seva família se sentissin acollides des del principi.
«Sempre ens hem sentit molt ben acollits, tant nosaltres com ella.» – Família de na Lúa
El valor de poder ser una mateixa a l’escola respectuosa
Cada infant arriba a l’escola amb una manera pròpia de ser, veure i sentir el món. En el cas de na Lúa, la seva família la descriu com una nina amb una personalitat forta, desbordant, diferent de la mitjana i amb una manera molt pròpia d’expressar-se.
A Arimunani, na Lúa va trobar un entorn on la seva individualitat era mirada, acollida i acompanyada. Va poder mostrar-se amb el seu caràcter, la seva energia i la seva manera pròpia de relacionar-se.
«Va poder ser ella mateixa en el dia a dia.» – Família de na Lúa
Per a la seva família, aquesta va ser una de les grans diferències. Davant sistemes educatius on moltes vegades els infants s’adapten al grup i a uns estàndards rígids, a Arimunani na Lúa va tenir espai per expressar-se, descobrir coses d’ella mateixa i aprendre també des de l’àmbit personal.
Aquest procés no va tenir a veure només amb continguts o assignatures. També va tenir a veure amb aprendre a gestionar emocions, canalitzar la ràbia, negociar, expressar allò que necessitava i trobar eines per relacionar-se amb ella mateixa i amb els altres.
Educar és acompanyar allò que un infant aprèn, com viu, com sent, com s’expressa i com va construint una seguretat pròpia.
Una idea que també apareix a la història d’en Nico, on l’acompanyament emocional va ser clau perquè pogués guanyar confiança en ell mateix.
Diferents maneres d’aprendre
Quan na Lúa parla del seu pas per Arimunani i de la seva escola actual, ho fa amb una claredat molt senzilla.
«No és que s’aprengui més perquè un sistema sigui d’una manera o d’una altra; simplement són diferents maneres d’aprendre.» – Lúa
Aquesta frase resumeix molt bé una part important de la seva història.
A Arimunani, na Lúa va viure una manera d’aprendre més flexible, amb tallers, assemblees, projectes i moments d’ambient que li permetien organitzar-se, avançar tasques, acabar feines o dedicar temps a allò que necessitava.
Al seu nou centre, el funcionament és diferent: horaris més fixos, assignatures marcades per hores i una estructura més tradicional. Ella reconeix que aquest ordre també està bé, però troba a faltar alguns espais d’Arimunani, com els moments d’ambient, el teatre, el periodisme o els tallers de compromís que duraven tot l’any.
Si pogués dissenyar una escola a la seva mida, ho té clar: faria un 50/50. Es quedaria amb elements de tots dos sistemes. Aquesta mirada és molt valuosa perquè no enfronta una manera d’aprendre amb una altra. Simplement mostra que hi ha camins diferents i que cada infant pot necessitar coses distintes per aprendre, créixer i sentir-se bé.
Tendrà nivell acadèmic després d’una educació respectuosa?
Una de les pors més grans de la família de na Lúa era el canvi posterior. És una preocupació habitual en moltes famílies que es demanen com encaixen l’educació respectuosa i el nivell acadèmic quan arriba el moment de pensar en Secundària, en els exàmens, en els deures o en el ritme acadèmic d’altres centres.
En el cas de na Lúa, el canvi a una altra escola va ser una decisió familiar per qüestions de logística: reunir na Lúa amb la seva germana gran al mateix centre. En aquella època, Arimunani encara no tenia l’etapa de batxillerat i la família volia que les dues germanes anassin juntes. De fet, expliquen que, si haguessin pogut, la seva primera opció hauria estat que totes dues continuassin a Arimunani.
Una base educativa per continuar avançant
Finalment, na Lúa va canviar de centre i es va adaptar a la nova escola. Va notar diferències, sobretot en la llibertat de moviment, en l’organització de l’aula i en la manera d’estructurar el dia. El que més li va costar no va ser el nivell acadèmic, sinó no poder aixecar-se, moure’s per l’aula o tenir aquella autonomia que sí que havia viscut a l’etapa anterior.
Pel que fa a l’àmbit acadèmic, ella mateixa ho explica amb claredat: tenia por que, pel fet de venir d’un sistema diferent, els seus companys anassin més avançats i ella quedàs enrere.
Però no va ser així.
«Tenim el mateix nivell i anam treballant les mateixes coses.» – Lúa
La seva família també ho confirma. A la reunió amb les tutores de la nova escola no els varen assenyalar cap dificultat ni necessitat de reforç. Acadèmicament, na Lúa estava preparada. No varen notar diferències respecte dels seus companys i el resultat del primer trimestre va ser molt bo.
«Aquí treballen d’una altra manera, però treballen.» – Família de na Lúa
Aquesta frase recull una idea essencial: a Arimunani s’aprèn d’una altra manera. A través de projectes, experiències, tallers, autonomia, vincle i observació. Una manera d’aprendre que parteix de la neuroeducació i que cerca construir una base sòlida des de l’experiència, la constància i la confiança interna.
Una base educativa sòlida no es mesura només en continguts memoritzats. També es veu en la capacitat d’adaptar-se, de pensar, d’organitzar-se, d’expressar allò que una necessita i de continuar avançant quan canvia el context.
En la història de na Lúa, aquesta base es manifesta en forma d’adaptació, d’autonomia, de bon nivell acadèmic i d’una personalitat que continua cercant la seva manera de ser al món.
La història completa de na Lúa i la seva família a Arimunani
En aquestes entrevistes, na Lúa i la seva família comparteixen en primera persona com varen viure el seu pas per Arimunani, com va ser l’adaptació posterior a un altre centre i quins aprenentatges es varen endur d’aquesta etapa.
Una conversa sobre educació respectuosa i nivell acadèmic, individualitat, confiança i diferents maneres d’aprendre que pot ajudar altres famílies que es fan preguntes semblants.
