No li animis a dir el que pensa o necessita. Perquè tu hauràs d’escoltar-lo i tenir-lo en compte. I et veuràs impulsat/da a crear aliances amb ell/ella, en lloc d’acudir al socorregut “has d’obeir-me perquè sóc el teu pare. Perquè sóc la teva mare”.
No li ensenyis a posar nom al que sent, perquè descobrirà que el dolor té matisos, i que tenir emocions no és de febles, sinó de valents.
No vulguis entendre el seu punt de vista, la seva realitat de nin/a, ni validis com viu els conflictes o dificultats perquè aprendrà a fer-se més fort/a.
No li ensenyis a compartir, perquè deixarà de competir, de voler ser millor que als altres, de lluitar per destacar i per guanyar-se el teu amor com a fill/a.
Premia-li amb el teu amor quan et faci cas. Castiga-li amb silencis quan no sigui com tu vols.
No li mostris en què és bo ni incentivis els seus talents.
No alimentis les seves ganes d’aprendre, perquè llavors, pot ser que la passió li porti a desviar-se del camí marcat, del que s’espera d’ell/a, del que la societat decreta.
No li diguis que està bé sentir-se trist, o nerviós, o atabalat. O que també pot plorar i equivocar-se.
No li facis saber que li estimaràs tal com és. Que li acceptes i que li dónes suport amb totes les seves arestes i matisos. Perquè llavors, quin poder tindràs tu sobre ell o ella?
No li ensenyis a despertar, a crear el seu camí vital amb curiositat i valentia. Que no se t’ocorri ajudar-lo a identificar les seves pors, o ajudar-lo a acceptar-los, reptar-los o superar-los. Pot ser que amb això deslligui i remogui els teus.
No li repeteixis que és únic/a. Que pot aconseguir tot el que es proposi. Que té dret a ser feliç i a crear una vida segons els seus valors, talents i aspiracions. Què és això de tenir aspiracions? El teu fill/a farà el que tu creguis que és millor per a ell o per a ella!
No fomentis en ell o ella l’autoconeixement i l’autogestió. La independència o l’autoestima. D’una altra manera creixerà fort/a, feliç i segur/a i llavors … per a què et necessitarà?
No li encoratgis a provar coses noves, a sortir de casa, a experimentar la vida més enllà de les teves abraçades i la teva mirada cuidadora. Perquè tal vegada un dia no torna.
No li ensenyis a volar. A reinventar-se. A buscar la seva veritat. Perquè tu també hauràs de reinventar-te. Més enllà d’educar fills/as, cuidar-los/as i estimar-los/as, de ser pare o de ser mare. Hauràs de mirar-te i preguntar-te si ets feliç i si estàs vivint la vida que desitges per a tu.
Si ensenyes educació emocional al teu fill/a, creixerà confiat, assertiu, vulnerable, sensible, empàtic, obert a raonar, flexible, col·laboratiu, amb capacitat de gestionar les seves emocions i de reptar les seves pors. Coneixerà els seus talents i el seu camí. Serà un adult independent, amb relacions sanes i aspirarà a tenir una vida plena i feliç.
De debò vols això per al teu fill/a?
